Premi atrapallibres 14-15

Ja s'ha convocat el concurs literari 'Premi Atrapallibres'! Igual que el curs passat, els alumnes de Cicle Mitjà farem de jurat en aquest concurs.
Aquesta vegada haurem de llegir 4 llibres i puntuar-los segons ens hagin agradat més o menys.
D'aquí a uns quants mesos coneixerem el títol guanyador. Quin serà?

A continuació podeu veure la portada i un petit resum de cada llibre.

Aquest conte biogràfic desgrana els diferents moments de la història de la Joana Raspall i té la virtut d’oferir-nos una primera empremta del personatge que ens ajudarà a conèixer aquesta treballadora infatigable al llarg de tota la seva vida. Les il·lustracions de Mercè Galí, de traços ràpids i molt expressives, marquen un contrapunt temporal dels difícils moments que li van tocar de viure a la protagonista. Un llibre delicat, com delicada i ingent va ser l’obra de la tenaç Joana Raspall.

• Per què els núvols canvien de forma?
• Què li passa a la desconsolada puça Marisa?
• A qui agraden els llimacs amb motes baves?

Vols saber...

• On passa el romanç de no-sé-on?
• Com es cura un vampir desganat?
• Per què fa vaga el vell pollastre?
• O qui canta el rap del pi?

Tot això i encara molt més ens fa saber l'Andreu Galan amb una mica de bouesia.

La vida quotidiana de la Julita al llarg de tot un any és un cúmul de sorpreses que ella viu juntament amb els seus amics, familiars i també amb el seu inseparable cargol Romano que l’acompanya d’ençà que el va trobar a l’aeroport de Fiumicino, a Roma, durant unes vacances. 
Malgrat sigui una mica lent, en Romano és una mascota agradable.
La nostra protagonista és una nena una mica trapella i eixerida, amb ella descobrirem que el dia a dia pot ser també una gran aventura.
Una obra amb una subtil ironia que sura per les seves diferents situacions, un llibre amable i plàcid.

A l’Octavi li agrada anar al taller on el seu pare, que és un gran lutier, construeix violins. 
Un dia les mans del lutier, afectat de Parkinson, comencen a tremolar i l’Octavi s’adona que les coses estan canviant i que el pare, ben aviat, haurà de deixar aquest ofici tan artesanal. Abans de fer-ho, però, els horribles trenetes, una parella de col·leccionistes molt peculiar els fa l’encàrrec de construir un últim violí. 
El pare haurà de fer una difícil elecció; els pagaran molts diners per la feina però, un violí que ningú ha de fer sonar, que estarà tancat en una vitrina, té algun sentit? Cal tenir-ho tot?  Val la pena pensar quan n’hi ha prou...